Són d’utilitat tants canvis en la lleis educatives ?

El darrer dia de treball dels mestres del curs passat, el Departament d’Educació publicava després de parlar-ne al llarg de molt de temps, el decret pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària. El que aquest Decret deia s’havia d’aplicar a partir de l’1 de setembre al Cicle Inicial de les escoles. Excepte la seva publicació al DOGC i a Internet no s’ha fet cap altre divulgació del seu contingut. Els mestres que l’han d’aplicar pràcticament no el coneixen. Poc es pot aplicar quelcom que no es coneix.

Recordo que al 1992 quan es va publicar la darrera gran Reforma de l’Educació en van fer molta divulgació i moltíssims cursos de formació. Pràcticament no va quedar cap mestre que no assistís a la formació de la Reforma. I ara res. Resulta força incomprensible.

Fa pocs dies el Conseller va fer una conferència per presentar les bases de la que serà la Llei d’Educació de Catalunya, de la que excepte el que va dir a la conferència els mestres no en sabem res més.

Pel camí als mitjans de comunicació no paren de sortir dades i més dades negatives del nostre sistema educatiu. Les lleis no paren de canviar però continuem com el pitjor sistema del món mundial.

Finalment acaba d’aparèixer la resolució que aprova les instruccions per a formalitzar els documents d’avaluació de l’educació primària.

Hi ha una bona notícia, la desaparició, per fi, dels obsolets llibres d’escolaritat. Fa temps que em preguntava quina era la seva utilitat, a part de donar molta feina administrativa i burocràtica als centres. No sé si l’alternativa que donen serà millor, però al menys s’haurà acabat amb aquesta rèmora del passat.

I l’altra gran novetat és tornar a les notes d’abans. S’han acabat els PA (Progressa Adequadament) i NM (Necessita Millorar). Està clar que en aquests 15 anys des de l’inici de la Reforma mai s’han entès ni s’ha sabut aplicar aquests conceptes. Els mestres continuen posant números als exercicis dels seus alumnes. Quan algun mestre no ho fa aquest ho reclamen. Entenen millor els números que explicacions com: “has treballat i el teu resultat ha estat molt bo” “aquests exercicis no t’acaben de sortir. Serà necessari seguir treballant per millorar”, ...  Les famílies tampoc entenen aquests conceptes. A mi sempre m’han agradat, però cal fer cas de la majoria i si tothom se sent més còmode amb el insuficient, suficient, bé, notable i excel·lent ho haurem de fer així a partir d’ara.

No sé que farà ara l’Antoni Bassas en els matins de Catalunya Radio a l’inici de la tertúlia. Continuarà amb els PA i NM o també canviarà ?

El bloc dels alumnes

El curs passat l’Eloy ja va treballar amb un bloc amb els alumnes de sisè. En aquell moment des de blocat. La idea era tornar-ho a fer aquest curs.

Al poc de començar el curs la xtec ha ofert aquesta possibilitat com una utilitat educativa més dins de tots els serveis que ja fa temps que ofereix a tota la comunitat educativa. Immediatament varem tenir el bloc, aquest curs de cinquè, en marxa. Ha resultat un bloc molt viu i amb una alta participació dels alumnes tan escrivint comentaris com elaborant els seus propis escrits. El més sorprenent, però, ha estat què una bona colla dels alumnes també han fet el seu bloc.

En el bloc he fet alguns propostes de treball d’anglès tot aprofitant alguns dels vídeos que ofereix el youtube on he trobat vídeos molts senzills fets expressament per mostrar o treballar una estructura gramatical concreta. A proposta de Joel també l’aprofitaré per continuar amb el treball iniciat que vaig explicar en un anterior post: cartellera en xarxa.

Des de fa poc més d’una setmana també tenim un bloc a P3, d’una altra de les mestres tecnològiques de l’escola. Volem impulsar que cada nivell de l’escola tingui el seu bloc. Es tracta de que els mestres s’engresquin.

English yes, Halloween, no

S’apropa la castanyada a l’escola. Aquesta setmana han estat uns dies de preparatius, sobre tot, pels més grans de l’escola que són els responsables de la seva organització, i també els més directament beneficiats ja que els guanys de la venta de les castanyes i altres productes serveixen per abaratir el preu del viatge fi de curs: una estada d’una setmana a Cala Montjoi practicant tota mena d’esports.

Amb l’objectiu d’introduir l’anglès en la vida quotidiana a l’escola, entre els preparatius d’aquest any hem inclòs una novetat en anglès. Ens seguim resistint a incloure el Halloween dins d’aquesta celebració, ja que prou invasió de tradicions foranies estem patint. Hem proposat als alumnes des de 2n. fins a 6è que s’aprenguin el diàleg entre el venedor de les castanyes i el comprador en anglès i així poder-lo utilitzar el dimecres a la tarda. També hem convidat a les famílies que vinguin a comprar castanyes a què ho utilitzin. Per tal que puguin practicar hem penjat una versió del diàleg a la pàgina web de l’escola.

El dimecres a la tarda podrem comprovar quina acceptació ha tingut aquesta proposta.

Colònies de dol

Ahir a la tarda llegia la notícia a vilaweb.cat: havia mort una nena que estava de colònies a Torre Ametller. Una de les nenes amb la que havíem compartit allotjament al llarg dels tres dies de colònies. Mentre nosaltres realitzàvem les activitats de la prehistòria, tres grups de diferents llocs d’Espanya (La Línea, Segovia i País Basc) havien vingut a conèixer la nostra comunitat dins del programa “Escoles Viatgeres”. Coincidíem al menjador en el moment de l’esmorzar i del sopar. La resta de la jornada estaven fora dedicats a visitar diferents llocs acompanyats dels seus mestres i de monitors. També els havíem vist jugar i córrer per l’alberg mentre esperaven l’hora del sopar.

  

Quina mort tan fulminant! Es va trobar malament el dijous al matí a Montserrat i malgrat ser visitada per dos metges diferents al llarg del dia no van esbrinar que tenia i a la matinada moria en l’alberg. Nosaltres ja no hi érem havíem marxat aquell migdia cap a casa. Quin cop més dur per tots, en primer lloc per la família, però també pels seus companys de classe que l’acompanyaven en uns dies que havien de ser d’aprenentatge i de diversió, segurament llargament esperats. I la mestra responsable del grup ? Quan marxes d’excursió amb un grup d’alumnes, ja sigui per un dia o per més, saps que assumeixes un risc, però sempre penses que no et passarà mai res. Per sort gairebé no passa mai, però quan passa, cal prendre decisions, comunicar el fet a la família. Quin tràngol!

A hores d’ara encara no se sap el motiu de la mort. Ahir ingressava una de les nostres alumnes a l’Hospital amb una simptomatologia com la descrita a la notícia. Li han diagnosticat gastroenteritis i evoluciona bé. Quin ensurt! Estem a l’espera de conèixer les causes d’aquesta mort per saber si cal prendre algun tipus de mesura. Ningú s’ha posat en contacte amb nosaltres. Ha estat el director de la nostra escola qui ha tingut que demanar que ens mantinguin informats per si cal prendre mesures preventives.

Moltes vegades un alumne s’exclama que li fa mal aquí o allà. Acostumes a dir-li que no és res que ja li passarà. I així és, en la major part dels casos, ja que simplement cerquen una mica d’atenció. Gairebé sempre són els mateixos alumnes els que ho fan, però després de viure aquest cas de tan a prop no sé si em replantejaré canviar la meva forma d’actuar.

Colònies a la web

Ahir tornarem de colònies. Van ser tres dies plàcids a la Torre Ametller. Malgrat que la pluja ens va fer la guitza en alguns moments, no impedí la realització de totes les activitats programades. Són unes colònies rodones amb la prehistòria com a eix central. Feia tres anys que no hi anava i malgrat que l’esquema és sempre el mateix trobo que han millorat els detalls de la posada en escena, així com, la relació entre les diferents activitats desenvolupades.

També ens varem trobar amb una activitat afegida. Uns escrits a les lliteres de les habitacions i un piano vell en una petita habitació va donar peu a una història de por que comença a agafar forma en un bloc que anirem desenvolupant amb els alumnes.

Ja sé que no és cap novetat, però encara no ho havíem fet mai. Des del curs passat teníem la idea d’actualitzar la web de l’escola amb informació dia a dia de les colònies. El primer intent va ser a les colònies de sisè a Cala Montjoi, però allà no hi havia connexió. Finalment aquest curs ha estat possible i ha estat tot un èxit. Ahir va ser el dia de més visites a la web de l’escola des de que tenim comptador. Avui hi hem afegit un enllaç a l’àlbum de fotos.

I demà colònies

Demà marxo tres dies de colònies a l’alberg Torre Ametller de Cabrera de Mar amb els alumnes de cinquè. Anem a treballar la prehistòria. No és la primera vegada. Ens agraden, els alumnes en gaudeixen molt i aquesta és la raó que any rere any repetim. Aquesta serà la quarta vegada.

Però quantes vegades he anat de colònies ? Això ja és molt més difícil de saber. La primera vegada va ser a principis dels 80. Tot era ben diferent: dos grups de setè, al voltant de 70 alumnes i només anàvem jo i el televisiu franciscà Carlos Fuentes. El lloc, el convent franciscà de La Bisbal de l’Empordà.

Totes les activitats les organitzàvem nosaltres. No teníem cap monitor que ens ajudés. El centre d’interès eren les eleccions. Estàvem a la darrera setmana de campanya i els alumnes s’havien organitzat en partits polítics amb els seus programes, els seus caps de llista i els seus cartells electorals. I per les nits ho passàvem d’allò més amb jocs de pistes per tot el poble de la Bisbal.

Després al llarg d’uns anys, amb un altre Carles, el Belmonte, anàrem a Queralbs també al primer trimestre. Allà hi havia dos centres d’interès: l’edat medieval (amb sopar d’època inclòs) i els esports d’aventura (rappel, excursions fins a Coma de Vaca, visites a alguna cova, ...). Tot continuava organitzat per nosaltres i sense l’ajuda de monitors. A les nits amb un grup d’alumnes editàvem un full amb notícies de les colònies.

I encara més. No anàvem en autocar que resultava massa car. Per arribar a La Bisbal primer era el tren i amb transbordament inclòs a Montcada i Reixac i autobús de línia. I a Queralbs anàvem en tren fins a Ribes de Freser i caminant per la carretera fins a l’alberg dels Maristes de Queralbs.  

A principis dels 90 tot va començar a canviar. Demà anirem tranquil·lament en autocar i a l’alberg de la Torre Ametller ens esperen uns monitors que organitzen totes les activitats de les gaudirem aquests dies. 

Cartellera a la xarxa.

A cada unitat els alumnes han de realitzar un petit escrit d’anglès. Un cop corregit aquest escrit l’han de presentar acuradament per penjar-lo a la cartellera de l’aula. Normalment l’han d’il·lustrar amb fotos o dibuixos. Aquest any he ofert tres formes de presentació possible. Fet a mà, en ordinador i presentar-lo imprès o també portar el fitxer per penjar a la web de l’escola en lloc de la cartellera de l’aula. Ja hem inaugurat aquest English Corner en la web de l’escola, amb uns petites descripcions de si mateixos.

De 50 alumnes, 9 han utilitzat aquesta nova modalitat de presentació. Un l’ha portat en disquet, altres en CD i altres també amb pen-drive. Queda per més endavant enviar-ho per correu electrònic, un cop els hi hàgim ensenyat la possibilitat que ho puguin fer.