Aquest curs sí

Fa un mes que a l'escola gaudim d'una auxiliar de conversa. L'any passat les nostres il·lusions inicials es van veure frustrades ja que després de visitar l'escola ja no la vam veure més i tots, sobre tot els alumnes, ens vam quedar amb un pam de nas.

Aquest curs no vam dir res als alumnes fins que va estar a l'escola. No volíem aixecar falses expectatives. El balanç d'aquest poc temps és positiu.

Després d'uns primers dies per conèixer l'escola i els diferents grups d'alumnes amb els que hauria de treballar ja hem començat la feina, des de segon fins a sisè. És una molt bona oportunitat per aconseguir una millora important en l'expressió oral dels alumnes. En general es mostren molt interessats a anar amb ella i s'esforcen en parlar-li en anglès per tal de fer-se entendre i poder satisfer la seva curiositat.

S'ha integrat bé a la dinàmica del centre i la setmana passada va participar amb entusiasme en la festa de la castanyada, malgrat no coincidir amb el seu horari de treball i aquesta setmana vindrà amb nosaltres a una sortida al Museu d'Història de Catalunya.

Pels mestres també és una bona oportunitat per practicar el nostre anglès que amb el temps es va rovellant. 

 

Aviat fins els 18 anys

Encara no s'ha tancat l'anterior, ja s'ha obert un altre front de debat en el món de l'educació,
augmentar la obligatorietat fins els 18 anys. Em pregunto si és necessari que tothom estudii obligatòriament fins aquesta edat, quan en alguns alumnes ja es fa molt difícil mantenir-los dins dels centres educatius fins els 16 i alguns d'ells simplement deixen d'assistir-hi quan s'afarten del món escolar que no respon als seus interessos.

Es pot obligar a estudiar a qui no ho vol fer ? I si és així algú m'hauria d'explicar com, ja que alumnes que no volen estudiar ni aprendre ja n'hi ha primària. I evidentment qui no vol estudiar, no estudia. Estudiar és un dret, però és molt discutible que sigui un deure.

És cert que és desitjable que tothom estudii com més millor, però estudiar no pot ser mai obligatori, qui no vol estudiar no estudiarà i si se l'obliga a escalfar la cadira d'un aula a la força l'únic que provocarem és que generi problemes i conflictes.

Encara no hem resolt que els alumnes de l'ensenyament primari acabin la primària havent assolit les competències més bàsiques i ens estem plantejant allargar l'escolaritat obligatòria fins els 18 amb l'augment de pressupost que això representarà. No és millor cercar solucions per parts i per tant, començar centrant els esforços i les despeses a assolir uns òptims resultats a l'acabar la primària? I cop tinguem això resolt anar pas a pas.

Ja fa massa temps que l'Estat s'entesta en regular i mesurar tot el que pot, fins i tot, el que no és regulable i crea obligacions i interposa prohibicions arreu i en qüestions que moltes vegades són simples decisions personals de cadascú, amb la justificació d'estar-ho fent pel nostre bé. Cansa tanta regulació, ja som una mica grandets per poder decidir per nosaltres mateixos i els joves han poder decidir el que volen fer ajudats per la seva família però també tenen el dret a equivocar-se i a rectificar.

Deixem d'obligar, simplement posem les mesures suficients per incentivar la continuïtat en els estudis, però deixem en les seves pròpies mans la decisió del que volen fer. Prendre decisions també és aprenentatge i si mamà Estat les pren per ells no els deixem créixer i mai es faran grans, i trigaran massa a responsabilitzar-se del seus propis actes i decisions i viuran en els llimbs de la irresponsable adolescència que en molts casos s'allarga gairebé eternament.

 

 

Incidències primer dia de classe

El primer dia de classes s'ha desenvolupat amb total normalitat i amb les habituals rutines d'aquest dia: retrobament d'amics, benvinguda als nous, revisió dels nous llibres i material, ..... Però, a tot això que ja és el normal d'aquesta primera jornada, cal afegir tres incidències:

En el curs marcat per l'arribada de portàtils en alguns centres, ja des de primera hora del matí que no hem tingut connexió ni d'Internet, ni de la xarxa local. Al llarg de tot el 2009 ens han reforçat la línia elèctrica i ens han cablejat el centre dins del programa Heura. Tot el procés va estar marcat per inconvenients de talls elèctrics i de connexió que hem suportat estoicament. Però des que han acabat tampoc va bé del tot amb caigudes freqüents de la línia. Avui en concret el rack que dóna l'entrada d'Internet al centre i que manté les connexions de la nostra xarxa interna feia caure el diferencial elèctric i no hi havia manera d'aixecar-lo. Hem trucat a avaries, però hem acabat la jornada esperant la seva arribada i el problema continua.

També en aquest primer dia de classe no hem pogut gaudir del nou pati. Vam començar les obres de reforma del mateix al llarg del mes de juny. El termini d'execució de les obres era de dos mesos. El compromís era tenir-ho acabat pel 10 de setembre. Com ja és costum en aquestes situacions no ha estat així i avui hem estrenat el curs sense pati i fent l'esbarjo en unes instal·lacions esportives veïnes de l'escola.

I finalment les forces de la natura s'han desfermat uns moments abans de les cinc de la tarda per tal d'allargar de forma extraordinària aquest primer dia de classe. Plovia de tal manera i era tal l'aigua que es precipitava des del cel que impossibilitava la sortida. Hem tingut que tornar a les classes i esperar que les famílies, molles com ànecs, vinguessin al rescat dels seus fills. Segons ens explicaven “feia por” circular pel carrer. No és la primera vegada que plou amb ganes en el moment de la sortida de l'escola però la situació d'avui ha estat del tot excepcional, sort que ha estat de curta durada i cap allà a les 17.30 ja estava tot normalitzat.

 

 

Mini-PC

Després de força temps ( des del novembre) amb la temptació de comprar un mini-pc amb la intenció d'utilitzar-lo com a eina de treball a l'escola, el vaig comprar allà pel mes de març. Vaig trigar perquè dubtava de la seva possible utilitat. Igual era un simple caprici d'un gadget tecnològic més que acabaria arraconat.

Bàsicament la meva idea és deixar de banda la utilització de papers i tenir en aquest petit aparell tot el que necessito pel meu dia a dia a l'escola.

Finalment em vaig comprar un Acer amb Linux. Vaig escollir Linux ja que aquesta serà la única manera d'acostumar-me a ell. Mentre tingui màquines amb Windows no treballaré amb Linux i fa temps que tinc ganes de conèixer aquest sistema operatiu. De moment no m'està resultant gens fàcil. En el Windows ja sé tot el que m'interessa on està però en el Linux em tinc que buscar la vida, i sobre tot, el tema d'instal·lacions i d'actualitzacions m'està resultant una mica feixuc. Però ja se sap, paciència i a poc a poc. Tot es farà de mica en mica.

De moment, l'he fet servir poc a l'escola, fonamentalment en algunes reunions i també l'he provat en algunes classes. La meva intenció era familiaritzar-me en el seu funcionament al llarg de l'estiu i ves per on fa un parell de dies que tinc l'ordinador de sobretaula a la UVI i ha estat un molt bon recurs disposar d'aquest mini.

¡Quan pensava que igual m'havia gastat els diners per res, l'obligació de començar a utilitzar-lo m'està fent replantejar que igual, fins i tot, he fet una bona compra!

 

 

 

 

 

Escola inclusiva per a tots, quan ?

 Ahir el Departament d'Educació presentava el Pla d'acció de l'educació inclusiva (2008-2015) “Aprendre junts per viure junts” amb l'objectiu de passar del 55 % de l'alumnat amb discapacitat escolaritzat en centres ordinaris al 70 %. O sigui augmentar aquesta inclusió d'alumnes amb un 15 % en 7 anys, una mica més del 2% anual.

M'agrada, però ho sento molt, no m'ho crec. Fa massa anys que escolto promeses d'aquest tipus. Fa més de 20 anys en el transcurs d'unes jornades organitzades pel Servei d'Educació Especial del Departament d'Ensenyament l'assessor i un dels caps visibles d'aquest servei va anunciar l'imminent tancament de les escoles d'Educació Especial. Amb aquests anys, algunes han tancat, però la majoria continuen funcionant.

En aquells moments es parlava de normalització i de PDI (Programa de Desenvolupament Individual). Amb els els anys s'han canviat els noms moltes vegades: integració i ACI (Adequació Curricular Individualitzada) i ara inclusió i PI (Programa Individualitzat), i d'altres noms i sigles que s'han quedat pel camí.

Les USEE i els programes interdepartamentals que semblen la gran solució, tampoc són grans novetats. Ja es parlava d'aquests recursos i en alguns llocs es van posar en marxa a principis d'aquesta dècada.

I no diguem de la gran panacea: utilitzar els centres d'educació especial com a centres de referència o “centres de recursos”. Una altra idea vella de la que s'ha parlat i escrit molt, i sobre la que hi ha bones pràctiques però que mai s'ha volgut generalitzar, malgrat que és una afirmació que s'ha repetit moltes vegades al llarg dels anys, amb defensors i detractors de la idea. Torna a sortir com un dels eixos del nou pla.

Avançar cap a l'escola inclusiva és un problema de presa de decisió política i la posterior organització del que calgui per tal que sigui possible. Una de les excuses és la manca de diners i de recursos. ¿I tots els recursos i diners que s'esmercen en les escoles d'educació especial no serien suficients per la inclusió del alumnat amb discapacitat en les escoles ordinàries? Sempre he cregut que si, que l'únic que mancava era la voluntat de fer-ho.

Ara bé tampoc anem enlloc si integrem a un ciutadà a l'escola per després portar-lo a treballar a un centre de treball especial. Hem de saber amb claredat que volem.

 

Inici progressiu del descans.

Com aquell que no vol el curs ha arribat a la seva fi. És un final progressiu amb alguns moments de treball frenètic amb molt a fer i poc de temps per fer-ho. És una mena de contrarellotge. Malgrat treballar moltes hores les feines s'acumulen. Les llistes de tasques a realitzar són interminables.

Tot comença a finals del mes de maig amb el viatge de fi de curs dels alumnes de sisè. A la tornada i amb l'inici de la jornada continuada tot es precipita: reunions d'avaluació, informes, memòries, valoracions, preparació festa final de curs, comiat dels de sisè, ...

El darrer dia de curs amb els alumnes tot està fet, i només resten algunes activitats de tancament de curs, endreçar les aules, fer neteja dels papers acumulats i també començar a preparar el proper curs. Sobre tot, una de les tasques més feixugues: els horaris. Uff els horaris! Han de quadrar totes les peces i cal aprofitar al màxim els recursos personals i a vegades no és tan senzill, però sempre s'acaba aconseguint.

I el mes de juliol, malgrat que molta gent creu que ja fa dies que estem de vacances, encara hi ha un grup important de mestres que treballem. Alguns fan cursos de formació, d'altres encara ens passem alguns matins per l'escola per anar enllestint el que necessitem que estigui a punt pel començament del proper curs. En concret aquest curs estem treballant en la intranet del centre que volem posar en marxa al setembre. Un nou munt de possibilitats s'obriran amb aquesta nova eina, però caldrà explorar-la bé aquests dies.

Hem iniciat una lenta progressió cap el descans amb la notícia de l'aprovació de la LEC al Parlament acompanyada de la sorollosa protesta dels sindicats a l'entrada dels polítics a l'hemicicle. Ara que ja està aprovada caldrà estar atents al seu desenvolupament.

 

 

Portàtils per tots

Una de les grans promeses del cada cop més “populista” Zapatero en el debat de la nació ha estat dir que el proper setembre tots els alumnes de cinquè del país tindran un portàtil. Aquest senyor resolt tots els problemes del país i de la crisi amb promeses que paga amb els diners que ha recaptat amb els nostres impostos i disposant també dels diners dels governs autònoms que amb això deixen de ser autònoms i s'han de posar al servei del govern central. Aleshores per què volem les autonomies ?

El primer interrogant que em plantejo és si primer de tot no hauríem de tenir els llibres gratuïts abans de tenir els ordinadors.

Però un cop feta la promesa tractem de treure l'entrellat si és possible. Aquesta proposta em planteja més preguntes que respostes. Malgrat que m'agradarà poder disposar d'un ordinador per alumne a classe cada cop que sigui necessari per la tasca que els hi pugui plantejar tinc molts dubtes i veig punts molt foscos.

Aquests ordinadors seran dels alumnes o de l'escola ? Els pagarà el govern central amb tota la seva totalitat o simplement donarà una petita ajuda (he llegit des de 40 a 90€) a les famílies per la seva compra ? Es quedaran a l'escola o els alumnes els portaran tot el dia amunt i avall ? Què en faran les aules on els mestres no sàpiguen res de tots aquests enginys tan moderns ? Qui es responsabilitzarà del seu manteniment i com es farà aquest ? Seran amb windows o amb linux ? A mesura que aquests interrogants es vagin contestant podrem valorar millor la proposta. 

 

 

 

 

 

I compte no ens oblidem amb tan
ordinador de que els alumnes també han de llegir llibres,
dibuixar, pintar i escriure a mà. No tot ha de ser noves
tecnologies. Cal trobar un equilibri. Ho aconseguirem ?